A poc a poc m'arriba el temps
D'obrir les ales
I, mentre ormejo el meu vaixell
Amb veles blanques,
Vesteixo aquest, meu cos esquerp,
Amb disfresses de mariner expert;
Salpo amb el vent del meu Ponent...
A poc a poc també hem après,
Tot estimant-te,
Que no hi ha un jou per sempre més
Si, amb esperança,
Pels clars llindars d'un somni ferm
Trenquem les ombres,
Trobem respostes!
[Tornada:]
Quant i fins quan caldrà que alcem
El nostre cant, la nostra veu?
Quant i fins quan, perquè el demà
Sols sigui un gest de llibertat?
[Pont:]
Jo l'estimo així,
Aquest món que s'acosta!
Jo t'estimo així,
Quan el fas més a prop
Amb neguit, amb esforç,
Insubmís!
[Instrumental]
A poc a poc reviu, amb força,
Tanta memòria...
Els vells neguits i aquells designis,
Ara són nostres!
A poc a poc i plens d'orgull,
Comencem de nou el vell futur
Que ens ha de dur enllà i més lluny...
A poc a poc, la llibertat
Obre les tanques
Als somnis de tants pobles cots,
Qui empenyen l'alba.
I, a l'horitzó, senyala els fars
A gents i parles,
Que arreu proclamen.
[Tornada:]
Quant i fins quan caldrà que alcem
El nostre cant, la nostra veu?
Quant i fins quan, perquè el demà
Sols sigui un gest de llibertat?
(Jo ara veig la gent...
La gent... Ah!)
[Pont:]
Jo l'estimo així,
Aquest món que s'acosta!
Jo t'estimo així,
Quan el fas més a prop
Amb neguit, amb esforç,
Insubmís!
(Oh, pàtria meva i orgull...
Oh, la gent... Ah!)