Era un home molt estrany
És això que La Senyora Riordan ha dit i devia saber-ho:
Vivia dins un pis damunt d’ell
Ha dit que era un home molt estrany
Era un home molt estrany
Vivia tot sol, dins una casa,
Dins d’una cambra, dins d’ell mateix,
Un home molt estrany.
No en tenia pas d’amics, parlava gairebé mai
I en canvi mai ningú no li parlava pas
Ja que no n’era pas amistós i no li importava
I no n’era pas com ells.
Ai no! Era un home molt estrany.
S'ha mort el Dissabte passat
Ha encès el gas i s’ha anat a dormir
Amb les finestres tancades llavors no s’ha despertat mai
Del seu món de silenci i de la seva petita cambra
I la Senyora diu que en té un germà d’arreu
Quin hauria de ser informat aviat.
I tothom ha dit: “Quina llastima que sigui mort,
Però no n’era un home molt estrany?