Bé, sí,
jo soc aquí
per dir-vos coses que em són importants,
i vosaltres
no sabeu
si són paraules o sentiments.
Però
no m’importa
si n’hi ha qui parla d’incoherència,
perquè
jo soc jo,
a la meva manera.
Jo feia
el que volia,
sola amb mi mateixa, mirant endavant.
Dels remordiments,
n’he tingut pocs;
no val la pena parlar-ne.
Tenia,
no tenia,
tot perfecte, tot incorrecte,
però
jo soc jo,
a la meva manera.
Tot i que he plorat una mica,
aquesta experiència m’ha fet bé.
Sí, he tingut mossos amargs,
però he sabut escopir-los.
Jo soc jo
i, a la meva manera,
no canvio mai!
Bé, sí,
jo soc aquí
per dir-vos coses escrites per un altre,
però,
per donar-les a vosaltres
les tradueixo, les porto a dins.
Així,
no per presumir,
ningú em pot renyar,
perquè
jo soc jo,
a la meva manera.
Al meu davant hi ha una platea:
plena o deserta, no ho sé.
A dins meu – la meva vida:
deserta o plena de "sí" i de "no".
Però jo soc jo
i, a la meva manera,
no canvio mai!
Si una platea em diu "sí",
dono gràcies a Déu
per ser jo
a la meva manera.