Era la platja un secret de calç,
un blanc bressol pel vespre...
D'un cop tots dos volguérem beure;
la sal no ens va calmar la set.
Tu i jo escriguérem el seu nom, de nit,
sobre la sorra blanca;
un vent s'alçà, gelós, a l'alba
i va esborrar d'un cop l'escrit.
Quina alegria! Quina força al cor
en començar la vida!
El temps dugué una altra mida
deixant més calm el nostre vol.