Na Júlia florista
Bohèmia i fadista;
Diu la tradició,
Que va ser a aquesta Lisboa
Figura d'encapçalament
De la nostra cançó.
Figura estranya
Qui, al so de la guitarra,
Va viure el fado.
En venia, de flors
Però, els seus amors
No els va vendre mai!
[Tornada:]
Oh, Júlia florista!
La teva bonica història
Hi fou marcada, pel temps,
A la nostra memòria.
Oh, Júlia florista!
La teva veu ressona
A les nits de barriada
Bohèmies, fadistes
De la nostra Lisboa!
Sabatilla al peu,
Un aire de bordissalla
En la faisó de caminar...
Si na Júlia passava,
Lisboa s'aturava
Per escoltar-la cantar!
Una proclamació a l'aire,
A la boca, la cançó
Que parla d'amors;
Recolzada al pit
La gràcia i el posat
De la cistella de flors.
[Tornada:]
Oh, Júlia florista!
La teva bonica història
Hi fou marcada, pel temps,
A la nostra memòria.
Oh, Júlia florista!
La teva veu ressona
A les nits de barriada
Bohèmies, fadistes
De la nostra Lisboa!