La tristor no té pas fi,
La felicitat, sí...
La felicitat és com una gota
De rou al pètal d'una flor.
Llueix tranquil·la; després, lleument, oscil·la
I cau com una llàgrima d'amor.
La felicitat del pobre sembla
La gran il·lusió del Carnestoltes.
La gent treballa tot l'any
Per un moment de somni,
Per crear la fantasia
De rei o de pirata o jardinera
I tot és finit el Dijous.
La tristor no té pas fi,
La felicitat, sí...
La felicitat és com una ploma
Que el vent porta pels aires.
Vola molt lleugera, però té una vida breu:
Li cal que hi hagi un vent constant.
La meva felicitat somnia
Als ulls de la meva amoreta;
És com aquesta nit
Que passa, que passa
A la recerca de la matinada.
Parleu fluixet, si us plau,
Per què ella deixondi alegre com el jorn
Tot oferint petons d'amor.