El teu petò tremolòs i programa doble de cinc pessetes,
en aquell precís moment ens enlluernaven amb la llanterna.
Quants capvespres pels carrerons sense donar-se treva,
que diferents els petons quan passaves d'anar a escola.
Del petò aquell de judas que vam descobrir sense adonar-nos
juntament a dos cors travessats per una fletxa.
Quan vaig llençar el seu anell l'aigua del riu es tornà negre,
d'això ja en fa trenta-cinc i mai més no he tornat a trepitjar la seva vorera.
On aniran els petons que guardem, que no donem?
On se'n va l'abraçada si mai no arribes a donar-la?
On aniran tantes coses que vam jurar un estiu?
ballant amb l'orquestra vam prometre no oblidar-nos
I el petò que t'arriba en aquella carta que mai esperes,
com no està signada, mires diferent a les companyes.
Tot el francès que vaig saber i que sabré, mai no va ser culpa d'ella,
li deien B.B. i jo la vaig veure a «Babette se'n va anar a la guerra».