Tornen els Carnestoltes1
a les nits de Benimaclet2
i ballem entre feres
salvatges i heretges
que omplen els carrers
i fem volar la vida
quan la plaça esclata a cantar
i som un riu de goles
que entonem ferotges
cançons d'alegria i combat.
Perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
i que la vida és coratge i alegria
un got a l'aire un brindis pel demà
perquè avui desafiem la por
que el poble que canta mai no mor
amunt els punys amunt les il•lusions
que si cantem
si cantem mai morirem!
Quan acaba la festa
ens quedem asseguts als portals
i a la cara marcada
l'alegria cansada
al sol del demà
i sentim que la vida
és com un vaixell que se'n va
cap a noves batalles
que esperem lliurar
amb l'orgull dels herois quotidians.
Perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
i que la vida és coratge i alegria
un got a l'aire un brindis pel demà
perquè avui desafiem la por
que el poble que canta mai no mor
amunt els punys amunt les il•lusions
que si cantem
si cantem mai morirem!
1. una festa popular de caràcter lúdic al voltant del Rei Carnestoltes, un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval2. un barri de València