Bé, ell era assignat a Tailàndia;
Ella era la muller d'un militar de les forces aèries...
Ell acostumava volar els caps de setmana;
Era una vida fàcil.
Però llavors tot es va malmetre
I ell va començar a canviar.
Llavors, ella no s'ho va preguntar pas,
No li va semblar pas estrany
Però aleshores ell va rebre una trucada;
Havia de marxar aquella nit...
No podia dir massa,
Mes tot aniria bé.
No li calia pas fer l'equipatge,
Doncs es trobarien la pròxima nit.
Tenia una missió per acomplir
En volar a Cambodja.
I, mentre les nits passaven,
Ella va intentar reviure el passat;
La faisó en que mirava,
La faisó en que reia...
Suposo que no ho sabrà mai,
Allò que se li va ficar a l'ànima.
No podia discernir-ho pas,
Senzillament no podia copsar-ho!
Ell tenia els ulls més trists
Que la noia avia vist mai.
Quelques nits, ell plorava,
Com si visqués un somni
I, mentre ella l'abraçava ben fort,
Ell cercava al seu visatge,
Com si ella sapigués la veritat
Perduda dins Cambodja...
Però llavors, va rebre una trucada;
Van dir que ell vindria a casa aviat.
Ella havia de fer l'equipatge
I s'arranjaria una trobada...
Mes ara, és passat un any
I no n'ha rebuda cap, de notícia,
I tot l'amor que ella conegué
S'ha esvaït dins el boirim...
(Cambodja - No ploris pas, ara - No pus llàgrimes, ara...)
I ara, els anys són passats
Sense una sola notícia,
Però només una cosa roman:
Estic ben certa
Que no tornarà a veure'l mai més...