Nit Salvatge

Voldríem veure'ns en el nostre espai,

el teu paratge preferit.

Recorrerem la nit per ser més forts

i anar més lluny, desterrar la nostra por.

Ballarem quan tu vulgues ballar,

i ens direm: «tu deixat portar».

Farem del fred calor.

Si la lluna ens mira inquieta

perquè no sap el que volem,

reflexarem la llum.

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge.

I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge.

Respirar-nos lentament.

Pintaré tu nombre en la pared,

hasta la victoria siempre juntas

como dos locos en clandestinidad,

gritando a voces, entre esta niebla densa.

Ballarem quan tu vulgues ballar,

i ens direm: «tu deixat portar».

Farem del fred calor.

Si la lluna ens mira inquieta

perquè no sap el que volem,

reflexarem la llum.

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge.

I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge.

Respirar-nos lentament.

Y seguimos bailando,

bajo este manto estelar, puños en alto.

No hay tiempo para el llanto,

porque a tu lado el miedo nunca está en mi bando.

Canto, porque el grito no es bastante,

y la esperanza en mi plato anda menguante.

Mañana no sé, pero hoy la victoria es nuestra,

en tus ojos vi el camino y la respuesta.

Corre, despierta, que ha llegado nuestro día,

saca tus fuerzas, tu rabia y tu alegría.

Vamos a declararnos en rebeldía

y acabaremos en tu cama o en comisaría.

Tú eres rebeldía atrevida,

eres la gasa que supo cerrar mi herida,

y aunque mañana me despida, respira.

Hoy es siempre todavía.

El fred se'ns fica al cos,

però dins del cor, la flama esclata;

espurna d'un gran foc que mai no mor,

que mai s'apaga.

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge.

I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge.

Resistirem amb crits aquesta nit salvatge, salvatge.

I voldrem fer de l'hivern el nostre gran viatge.

(Alzaremos los puños en un mar de voces)

Resistirem per provocar calor, calor.

(en un mar de voces)

Resistirem per provocar calor, calor.