En algun lloc sobre el arc de Sant Martí, molt amunt
Hi ha una terra que havia escoltat una vegada en una cançó de bressol
En algun lloc sobre el arc de Sant Martí, el cel és blau
I els somnis que tu t'atreveixes a somiar veritablement es fan realitat
Algun dia li demanaré un desig a un estel i em despertaré on els núvols són lluny per sota meu
On els problemes es fonen com gotes de llimona per sobre de les xemeneies
Allà és on em trobaràs
En algun lloc sobre el arc de Sant Martí, ocells blaus volen
El ocells volen sobre aquest arc de Sant Martí
Per què, oh, per què jo no puc?
Si els alegres ocellets volen més enllà del arc de Sant Martí
Per què, oh, per què jo no puc?