Des de dalt del tren, obres la finestra;
mires i el poble sembla encara més petit.
És massa aviat, a casa tots dormen
i, quan es llevin, tu ja no seràs allí...
Tot queda enrere,
vas a la ciutat;
allò que et lligava
t'ho has tret del davant...
Enllà et quedaran els amics de sempre:
rere les persianes, els cors amagats.
Els carrers estrets, el bar i l'església
i el racó on tant el vas estimar...
Tot queda enrere,
vas a la ciutat;
tot el que volies
ho tens al davant...
Estàs tremolant, potser t'equivoques...
Però ho vols intentar i t'ha arribat l'hora:
plores, saps que estàs sola.
El tren s'ha aturat. Tanques la finestra;
a la mà, l'adreça que algú et va donar...
Tot és plè de gent, no pots amb la bossa
però somrius, perquè saps amb certesa que mai tornaràs!
Tot queda enrere,
vas a la ciutat;
el cor et batega,
perquè ara ja saps
que mai tornaràs...
Ara, ets a la ciutat
i saps que mai més tornaràs!
Camines contenta entre el fum...
Ara ets a la ciutat,
camines contenta entre el fum...
Entre el fum...