Brillants, són les mitges
Que, per tu, jo m'he posat.
Són de seda fina,
Perquè a tu t'han agradat.
Però veig que, pel carrer,
Mirant, mires molt bé
I en veus d'altres, també,
Pertot...
Mitges pertot!
Brillants, són les mitges
Que, per tu, jo m'he posat.
Però es veu que les altres
No t'han pas desagradat.
Potser no brillin tant,
Però tu les vas mirant
Amunt, dels peus amunt,
Sempre pujant!
Lluint mitges,
Jo no en trec res:
Ni les mires!
Ara ja no et fan cap goig...
Les altres prou te'n fan;
Les altres van passant...
Les altres et criden
I, amb quins ulls les mires!
Veus mitges per tot arreu!
Mitges de molt bon preu;
De molt bona qualitat.
Que brillin o que no,
No et fa fred ni calor:
Les mitges que avui mires, no les duc jo!
Les meves mitges
No desitges?
Vine! Són de seda fina!
Mira com brilla!
Ni les has tocades!
Les duc ben posades!
Deixa estar
Que passin mitges pels carrers
Car les meves vull que miris
I res més!