Águas de Março [Catalan translation]

És pal, és pedra

És la fi del camí,

És una resta de soc,

Està una mica solet...

Es un tros de vidre,

És la vida, és el sol

És la nit, és la mort

És un llaç, és un ham...

És palissandre,

És un nus de la fusta,

Caingá 1, estadal

És un cucut estriat 2

És fusta de vent,

El davallament del cingle.

És un misteri pregon,

És el vulguis o no pas...

És el vent que venteja,

És el final del vessant,

És la viga, és el và,

Festa de l'Armadura 3

És la pluja que cau,

És una conversa riberenca

De les aigües de Març,

És la fi del cansament...

És el peu, és el terra,

És la marxa per la carretera;

Ocellet a la mà,

Pedra al tirador...

És una au al cel,

És una au al terra,

És un escorranc, una font

És un bocí de pa...

És el fons del pou,

És la fi del camí

Al visatge, un disgust

Està una mica solet...

És una bardissa, és un clau

És una punta, és un punt;

És una gota que goteja

És un compte, és una auca...

És un peix, és un gest

És argent que llueix.

És la llum del matí,

És un maó que arriba...

És la llenya, és el dia

És la fi del patiment,

És la garrafa d'aiguardent,

Metralla a la carretera...

És el projecte d'una casa,

És el cos al llit,

És una votura espatllada;

És el llot, és el llot...

És una passa, és un pont

És un gripau, és una granota

És una resta de sotabosc

Dins la llum del matí...

Són les aigües de Març

Que tanquen l'Estiu

És la promesa de vida

Al teu cor...

És un escurçó, és un pal

És en Joan, és en Josep

És una espina a la mà,

És un tall al peu...

Són les aigües de Març

Que tanquen l'Estiu

I la promesa de vida

Al teu cor...

És pal, és pedra

És la fi del camí,

És una resta de soc,

Està una mica solet...

És una passa, és un pont

És un gripau, és una granota

És un bonic horitzó

És una febre de malària...

Són les aigües de Març

Que tanquen l'Estiu

És la promesa de vida

Al teu cor...

Pal, pedra, fi, camí

Tros, vidre, vida, sol...

Són les aigües de Març

Que tanquen l'Estiu

És la promesa de vida

Al teu cor...

1. El caingá, també congenut com a graçaí, és un arbre endèmic de l'Amazònia amb el nom científic de Moldenhauera Floribunda. La seva característica principal són les seves flors, molt abundoses i de gran mida.2. Això tambe fa referència al Saci, un esperit del folclore brasiler.3. Un tipus de celebració molt comú a certes àrees d'Espanya, Portugal i Amèrica Llatina, que es duu a terme quan s'acaba de bastir un edifici.