Fa temps
no tenia res a donar,
necessitava un refugi per a la tempesta on era,
i, quan tot es va tornar més feixuc,
tu vas dur el meu pes.
I ara vull abraçar-te
i vull dir-te.
Que ets tot el que necessito,
per tu, donaria la meva ànima,
tu em veus, m'estimes
així com sóc.
Per tu sóc un home millor,
deixa'm dir que ets la raó
de tot el que faig,
estaria perdut, molt perdut, sense tu
Sota les estrelles,
a la vora del mar,
no hi ha ningú a prop,
ningú, només tu i jo,
podríem estar parlant un munt d'hores
mentre el temps s'esvaeix.
Podria quedar-me aquí per sempre
i abraçar-te així, d'aquesta manera.