Maledetta primavera [Catalan translation]

Desig d'estrènyer-te i, després...

Vi blanc, flors i velles cançons.

I se'n reia de nosaltres –

quin embolic que feia,

maleïda Primavera!

Què en resta, d'un somni eròtic, si

en eixorivir, ha esdevingut un poema?

Si amb les mans buides de tu

no sé pas com actuar

com si no en fos pas, d'amor,

si per error

tanco els ulls i penso en tu...

Si per enamorar-me de nou

tornaràs, maleïda Primavera;

quin embolic si,

per enamorar-me, una hora és prou?

Quina pressa hi havia,

maleïda Primavera?

Quina pressa hi havia,

si em fa mal únicament a mi?

Què hi resta, dins meu,

de les carícies que no toquen pas el cor?

D'estels, en hi ha un de sol

qui em pot donar

la mesura d'un amor,

si per error

tanques els ulls i penses en mi...

Si per enamorar-me de nou

tornaràs, maleïda Primavera;

quin embolic si,

per enamorar-se, una hora és prou?

Quina pressa hi havia,

maleïda Primavera?

Quina pressa hi havia,

maleïda com jo...

Deixa'm fer

com si no en fos pas, d'amor,

mes per error

tanca els ulls i pensa en mi!

Què importa si,

per enamorar-se, una hora és prou?

Quina pressa hi havia,

maleïda Primavera?

Quina pressa hi havia –

ho sabem tant tu com jo!