I giardini di marzo [Catalan translation]

El carretó passava i aquell home cridava «gelats!».

Al vint-i-u del mes, els nostres sous ja n'eren, d'exaurits.

Jo pensava ma mare i tornava a mirar els seus vestits;

el més bonic era negre i amb les flors ancara no pas esvaïdes.

Tot en eixir de l'escola, la mainada venia els llibres.

Jo restava veient-los, cercant el coratge per imitar-los:

llavors, capbaixada, tornava a jugar amb la ment i les seves cabòries

i el vespre, al telèfon, tu em preguntaves: «Per què no parles pas?».

[Tornada:]

A quin any som?

A quin dia som?

Aquest és el moment de viure amb tu!

Les meves mans, com pots veure, no tremolen pus

i hi tinc, a l'ànima... Al fons de l'ànima

cels immensos e immens amor,

i llavors encara, encara tresor, amor per tu!

Rius blaus i turons i praderies

per on corren, dolcíssimes, les meves melangies.

L'univers troba espai dins meu

però del coratge de viure,

d'allò encara no n'hi ha pas gens...

Els jardins de Març es vesteixen amb nous colors

i les fadrines, en aquell mes, hi viuen nous idil·lis.

Caminaves al meu costat i, tot de sobte, vas dir: «Has finit!

Si m'ajudes, sóc ben cert que jo me'n sortiré!»

Però no pas: una paraula va aclarir-me el pensament

i vaig continuar caminant, tot deixant-te a l'avior...

[Tornada:]

A quin any som?

A quin dia som?

Aquest és el moment de viure amb tu!

Les meves mans, com pots veure, no tremolen pus

i hi tinc, a l'ànima... Al fons de l'ànima

cels immensos e immens amor,

i llavors encara, encara tresor, amor per tu!

Rius blaus i turons i praderies

per on corren, dolcíssimes, les meves melangies.

L'univers troba espai dins meu

però del coratge de viure,

d'allò encara no n'hi ha pas gens...