Als camps de Flandes es belluguen les roselles
Entre les creus, un reng rere l’altre,
Que marquen on som; i cel enllà
Les aloses, cantant valentes encara, volen
Amb prou feines audibles enmig dels fusells.
Som els morts. Fa pocs jorns
Vivíem, sentíem l’albada, vèiem brillar les postes de sol,
Estimàvem i ens estimaven, i ara jaiem
Als camps de Flandes.
Repreneu la lluita nostra amb l’enemic.
A vosaltres amb tremoloses mans us llancem
La torxa; feu-la vostra i manteniu-la enlaire.
Si ens falleu als qui morim
No reposarem, per bé que les roselles creixin
Als camps de Flandes.