Vaig pensar que era un bon moment
Per fi es feia realitat
Tant sentir parlar del teu silenci
Diuen que t'arrossega com el mar
Vaig omplir de llibres la meva maleta
També de fotos teves d'abans
Vaig dibuixar el teu somriure amb el meu
Em vaig dormir amb el teu abric al sofà
Vull estar al teu costat
Vull mirar-te i sentir
Vull perdre'm esperant
Jo vull estimar-te o morir
I en el moment que vaig veure la teva mirada buscant la meva cara
La matinada del 20 de gener sortint del tren
Em vaig preguntar que seria sense tu la resta de la meva vida
I des de llavor t'estimo, t'adoro i et torno a estimar
Vaig agafar un tren que no dormia
I Vaig veure la teva cara a un vidre
Era un reflexe del sol del migdia
Era un poema d'amor per viatjar
Vull estar al teu costat
Vull mirar-te i sentir
Vull perdre'm esperant
Jo vull estimar-te o morir
I en el moment que vaig veure la teva mirada buscant la meva cara
La matinada del 20 de gener sortint del tren
Em vaig preguntar que seria sense tu la resta de la meva vida
I des de llavor t'estimo, t'adoro i et torno a estimar
Et vaig perdre
I no et perdré
Mai més et deixaré
Et vaig buscar molt lluny d'aquí
Et vaig trobar pensant en mi
I en el moment que vaig veure la teva mirada buscant la meva cara
La matinada del 20 de gener sortint del tren
Em vaig preguntar que seria sense tu la resta de la meva vida
I des de llavor t'estimo, t'adoro i et torno a estimar