Còsmica quietud
Recorda't d'aquella veu:
Ell, com una ombra dins la nit,
Quan em digué:
«Mai més! Mai més amb tu...»
Jo vaig ser la terra
Clivellada de set.
Ell, allà dalt al cel, l'univers
Cantant per mi:
«Mai més plourà per tu!»
Pàl·lida sibil·la,
Consternada per aquell conjur,
En va cercava la música del cor.
L'eco repetí:
«Mai més! Mai més amb tu...»