A la primera persona [Catalan translation]

A la primera persona que m'ajudi a comprendre

penso entregar-li el meu temps, peso entregar-li la meva fe,

jo no demano que les coses em surtin sempre bé,

però és que ja estic fart de perdre't sense voler (voler).

A la primera persona que m'ajudi a sortir

d'aquest infern en el que jo mateix vaig decidir viure

li regalo qualsevol tarda pels dos,

el que jo dic és que ara mateix ja no tinc ni tan sols

on estar.

El or per qui el vulgui però si parlem d'ahir:

és tant el que he begut i segueixo tenint sed,

al menys tu ho sabies, al menys no et dei

que les coses no eren com semblaven.

Però és que a la primera persona que m'ajudi a sentir altre cop

penso entregar-li la meva vida, penso entregar-li la meva fe,

encara que si no ets la persona que somiava per què

(¿què he de fer? res).

¿Què en faré dels somnis?

¿Què faré amb aquells besos?

¿Què puc fer amb tot allò que somiàvem?

Diga'm on ho posem.

¿On guardo la mirada que em vas donar alguna vegada?

¿On guardo les promeses, on guardo el ahir?

¿On guardo, nena, la teva manera de tocar-me?

¿On guardo la meva fe?

Encara que ho digui la gent jo no ho vull sentir,

no hi ha més por que la que se sent quan ja no se sent res

nena, tu ho veus tan fàcil, ay amor!

però és que quant més senzill tu ho veus més difícil se'm fa.

A la primera persona que m'ajudi a caminar

penso entregar-li el meu temps, penso entregar-li fins el mar,

jo no dic que sigui fàcil però nena

ara mateix no tinc ni tan sols on estar.

A la primera persona que m'ajudi a jutjar

penso entregar-li caricies que jo tenia guardades,

jo no demano que les coses em surtin sempre bé

però és que ja estic fart de perdre't.

I a la primera persona que em porti a la veritat

penso entregar-li el meu temps, no vull esperar més,

jo no t'entenc quan em parles, quina mala sort!

i tu dius que la vida té coses així de fortes.

Jo et puc explicar com és una flama per dins,

jo et puc dir quant és que pesa el seu foc,

i és que estimar en soladat és com un pou sense fons

on no existeix ni Déu, on no existeixen veritats.

És tot tan relatiu, com que estem aquí,

no sabem, però, amor, dona'm sang per viure,

al menys tu ho sabies, al menys no et deia

que les coses no eren com sembalven.

A la primera persona que m'ajudi a jutjar

penso entregar-li caricies que jo tenia guardades,

nena, tu ho veus tan fàcil, ay amor!

però és que quant més senzill ho veus més difícil se'm fa.

A la primera persona que m'ajudi a jutjar

penso entregar-li caricies que jo tenia guardades,

jo no dic que sigui fàcil, però, nena,

ara mateix ja no tinc ni tan sols on estar.

Ni tan sols on estar