Tio, tu sí que saps com deprimir a la gent
Tot anava bé fins que vas arribar
He estat perseguint a somiadors en els núvols
Però al cap i a la fi, no era jo la que deia de mantenir els peus al terra?
Tio, veritablement m'has tornat a deprimir.
Aferra't a l'esperança si la tens
No la deixis anar per ningú
Diuen que somiar és gratis
Però no m'importaria el que em costés
Em vas lligar, però estic a prop de la finestra
I parlo amb mi mateixa dels llocs als quals solia anar
Esperant que algún dia potser suraré lluny
I oblidaré cada cosa cínica que dius.
Quan m'escoltaràs?
Tio, veritablement em deprimeixes
Aferra't a l'esperança si la tens
No la deixis anar per ningú
Diuen que somiar és gratis
Però no m'importaria el que em costés
La realitat trencarà el teu cor
Sobreviure no serà la part més dura
És mantenir les teves esperances vives
Quan la resta de tu ha mort, per tant deixa que trenqui el teu cor
Aferra't a l'esperança si la tens
No la deixis anar per ningú
Diuen que somiar és gratis
Però no m'importaria el que em costés