Flors descalces
A on comença l'horitzó,
Lluny dels homes,
Seuen ben arran del món.
Saben que el temps és breu
Però és intens el seu color.
Visc enlaire:
La distància és el meu Nord.
Fill dels marges,
La rosada el meu bressol.
No pots saber el que tens
Fins que no s'ho enduu el corrent.
El cel s´omple de paraules
Que ara el cor no pot callar.
El vent t'allunya de casa
Ja no et vol deixar tornar.
Aniré buscant la sort
Seguiré buscant la sort
Seguiré buscant la sort
Seguiré buscant pel món.
Matinades
Esperant la llum del sol
Hores baixes
Resseguint la salabror.
Els pètals cauen lents
Ja s'han marcit totes les flors.
Rera un dia en vindrà un altre
Morim per néixer de nou
El camí que ve és més ample
Però no ets al meu cantó.
Aniré buscant la sort
Seguiré buscant la sort
Seguiré buscant la sort
T'aniré buscant pel món.