Tu, nena del sol de capvespre,
de les cançons velles,
de la Terra fins a Mart.
La nit dels estels,
la del cor robat,
la del foc que no crema pas,
qui em roba, qui em tempta.
I digue'm a on creus que s'hi acaba, el conte.
Digue'm quina olor fa el fred i d'on bufa el vent
i si és cert que el duc, ton caliu, als ossos.
Resta amb mi fins que caigui el cel, oh
Quan no en restin pas, de dies ni per estar content.
Resta amb mi, car no sé pas com s'acaba el conte, oh
Quan no en restin pas, de dies ni per estar content.
Tu, que mires per la finestra
amb els ulls plens d'enyor
dins la fosca cambra.
I veig el bosc sobre el teu cos;
on neixes, flor de lliri,
a qui cerco i no trobo pas,
a qui trobo i no entenc pas.
I digue'm a on creus que s'hi acaba, el conte.
Digue'm quina olor fa el fred i d'on bufa el vent
car, per cada problema, tu tens aquell remei.
Tu ets allò que escalfa els ossos.
Resta amb mi fins que caigui el cel, oh
Quan no en restin pas, de dies ni per estar content.
Resta amb mi, car no sé pas com s'acaba el conte, oh
Quan no en restin pas, de dies ni per estar content.
Resta amb mi, oh
Quan no en restin pas, de dies, oh
Resta amb mi, no sé pas com, oh
Quan no en restin pas, de dies, oh
Tu, nena del sol de capvespre,
de les cançons velles,
de la Terra fins a Mart.