Cada vegada que em pose
aquesta camisa, pense en tu.
Recorde el moment concret
en què me la regalares…
Cada vegada que passe
prop de les Torres de Serrans
o camine sense rumb
pels carrers del centre històric…
Cada vegada que em fixe
en el Palau de l'Exposició,
en els solars de Velluters
o en el Pont de Calatrava…
Et trobe a faltar
terriblement,
em costa viure sense tu,
atrinxerat en la distància.
Cada vegada que llisc
els versos tristíssims d'Estellés
o cante les meues cançons
i sé que no estàs en el teatre…
Cada vegada que torque
la pols d'aquells vinils antics
que t'arriscares a comprar
en un antiquari de Tolosa…
Cada vegada que intente
endreçar els meus records
i em ve al cap Anantapur
i l'estiu de 2012…
Et trobe a faltar
terriblement,
em costa viure sense tu,
atrinxerat en la distància.
I no puc oblidar,
ni per un moment,
aquestos vuit mesos tan durs
que se m'han fet una muntanya…
que se m’han fet una muntanya…
que se m'han fet una muntanya…
que se m’han fet una muntanya…