Fins i tot al cinema no se pas com ser-hi;
aquest film és d'un ensopiment mortal,
El pensament torna per tan sols parlar de tu.
Tot m'en semblava tant, de normal:
un jorn més per oblidar,
m'aclapara, aquest vespre, la sedega de tu.
Em repeteixo que no és pas normal,
que no és pas just que hagi de fer mal
un pensament d'amor
que ja no n'era pus, d'amor...
Era fàcil dir: "ha acabat?"
Així com ho volies, et sostinc la vida
però aquest vespre m'en plau molt, de pensar
que tu també pateixes.
A aquesta hora m'estaràs cercant,
a aquesta hora t'estarás preguntant
quina altra cosa pot ésser, si no pas l'amor
que pot fer-nos-en tant, de mal?
A aquesta hora ja deus estar corrent,
et conec i sé que has de tenir-ne, de por,
de que sigui massa tard per recomençar;
sé que no t'hi trobes pas, de bé.
I al col hi sento la respiració,
el perfum que després de l'amor
m'envoltava, i toto el llit semblava
un conrei plè de grà.
Pel teu perfil, hi traçava els confins,
l'horitzó per viure'n, de bé,
i et prenia am els ulls, el cos, amb la meva ànima.
A aquesta hora jo t'estic cercant,
a aquesta hora també m'estic preguntant:
quina altra cosa pot ésser, si no pas l'amor
que pot fer-nos-en tant, de mal?
A aquesta hora també jo sóc morint,
a aquesta hora també en tinc jo, de por,
de que sigui massa tard per recomençar;
saps que no m'hi trobo pas, de bé.
No és pas tard per recomençar;
saps que em trobo malament,
saps que em trobo malament.