Muntanyes lluminoses
I empolsades extensions
El sol per company
Avancem.
Els meus guerrers son valerós,
Els meus arquers son ardits,
No se sent ni un lament,
Cavalguem.
En el cor dels meus
és sempre la primavera
sense temor,
Saben parlar amb els Deus.
El Gran Esperit
Mai no està lluny de mi
I em parla suaument.
Serè el meu nadó
Reposa en l’espatlla
De la dona que es corba.
Té un somriure
Quan ella dorm per fi
sota els raigs turqueses
De la lluna.
La porta destapa el Paradís.
En el cor dels meus
és sempre la primavera
sense temor,
Saben parlar amb els Deus.
El Gran Major
Mai no està lluny de mi
I em parla suaument.
A fora al voltant de les flames
Es reuneixen les ànimes
En un cant volent cap els estelles.
De les boques sense alè
Dels vells escassos
Es sent llegendes i tornades.
En el cor dels meus
és sempre la primavera,
sense temor
Saben parlar amb els Deus.
El Esperit Major
Mai no està lluny de mi
I em parla suaument.
Quan l’aigua es fa escàs
I que la terra assedegada
Torna infecunda
Dansem.
Esperant de un dia
Més bell, el retorn
I el cel iracund
Preguem
En el cor dels meus
és sempre el estiu
sense temor,
Saben, parla amb els Deus.
El Gran Esperit
Mai no està lluny de mi
I em parla suaument.
Fills dels meus fills
Aquest cant està dedicat
A vosaltres, desarrelats
A fi que el Gran Esperit
Dels Deus mai no sigui lluny de vosaltres
Vosaltres Indis Americans