Jo, guitarra desemparada
Sobre una paret col·locada
Avui vull queixar-me,
I demà, què en serà?
Sola, sola, no vull pas restar,
sense música, sense so, sense so.
Em recordo algunes tardes
les serenates sinceres
d’un amor apassionat.
La noia embellia
amb la veu de l’estimat
que cantava a no poder més, a no poder més, a no poder més.
Jo, guitarra desemparada
Sobre una paret col·locada
Avui vull queixar-me,
I demà, què en serà?
Sola, sola, no vull pas restar,
sense música, sense so, sense so.
Pot ser que vingui un dia,
que una mà em toqui
les meves cordes tremolaran.
Naixerà un altre amor
que farà un pessic al cor
i plorar la meva fusta
Jo, guitarra desemparada
Sobre una paret col·locada
Avui vull queixar-me,
I demà, què en serà?
Sola, sola, no vull pas restar,
sense música, sense so, sense so.
A casa de l'amor
Seré, jo, el tresor.
Pondré música a la seva vida.
Naixeran cançons.
Floriran els cors
dins una fogositat infinita...
A casa de l'amor
Seré, jo, el tresor.
Pondré música a la seva vida.
Naixeran cançons.
Floriran els cors
dins una fogositat infinita...