No és carnestoltes,
però tinc ganes de ballar
i ballaré amb ella1 fins a l’alba.
No és una festa,
però em diverteixo.
Nits insomnes, dies somnolents.
No és la meva amant,
pero vaig al llit amb ella,
tot i que es riuen i es burlen de mi.
Està tan cansada
i sempre beguda,
per això no,
no em preguntis més…
No em preguntis per què estic amb ella.
No em preguntis per què no estic amb una altra.
No em preguntis per què penso que
no hi ha altres llocs per a mi.
No em preguntis què segueixo veient en ella.
No em preguntis per què no ho veig en una altra.
No em preguntis per què sempre vull
adormir-me i despertar-me en ella.
Aquestes estacions brutes
on la trobo,
aquesta multitud que jura en veu baixa...
Aquest embriac que murmura mentre dorm,
que mentre visquem, ella viurà també2
No em preguntis,
no em preguntis,
què veig en ella.
No em preguntis què segueixo veient en ella.
No em preguntis per què no ho veig en una altra.
No em preguntis per què sempre vull
adormir-me i despertar-me en ella.
No em preguntis per què estic amb ella.
No em preguntis per què no estic amb una altra.
No em preguntis per què penso que
no hi ha altres llocs per a mi.
No em preguntis per què estic amb ella.
No em preguntis per què no estic amb una altra.
No em preguntis per què penso que
no hi ha altres llocs per a mi.
No em preguntis què segueixo veient en ella.
No em preguntis per què no ho veig en una altra.
No em preguntis per què sempre vull
adormir-me i despertar-me en ella.
No preguntis…
No preguntis…
No preguntis…
No preguntis…
No preguntis per què estic amb ella.
No preguntis per què no estic amb una altra.
No preguntis què segueixo veient en ella.
No preguntis per què no ho veig en una altra.
No preguntis què segueixo veient en ella.
No preguntis per què no ho veig en una altra.
1. Polònia personificada2. L’embriac està cantant l’himne polonès.