La Cançó del Tururut [English translation]

D’una noia capritxosa,

va prendar-se un estudiant,

i va dir-li: “Sols mirar-la,

el cor se m’està eixamplant.

Si m’estima una miqueta,

jo seré del tot feliç.”

A l’escoltar això la noia,

contestà punt i s’encís:

“Que també jo de vostè, m’he enamorat;

i el meu cor sembla un tramvia desbocat.”

I un vailet que els escoltava, encarant-s’hi resolut,

en veu fort els hi cantava la cançó del tururut:

“Tururut! Tururut; qui gemega ja ha rebut.”

Van passar una temporada,

que es volien amb delit,

disfrutant a totes hores,

tant de dia com de nit.

Però vingué que la xicota,

al seu novio confessà;

que es trobava delicada,

i s’haurien de casar.

L’estudiant que ni somniava amb aquest pas,

va pensar-se: “Bé, demà m’afaitaràs.”

I va dir-li: “Mira, noia: ves-te’n per allà, on has vingut.”

I ella amb pena recordava la cançó del tururut:

“Tururut! Tururut; qui gemega ja ha rebut.”

Passà temps que ell ni pensava,

amb la noia que enganyà;

i en un music-hall de fama,

certa nit la va trobar.

Molt més maca va semblar-li,

i engrescant-se els dos de nou,

renovaran son idil·li,

fins que ella va dir-li prou.

I ara observa amb gran sorpresa aquell xicot,

que no es troba de salut pas bé del tot.

I un amic que el visitava, preguntà com ha sigut,

i exclamà, és que no pensava amb la cançó del tururut:

“Tururut! Tururut; qui gemega ja ha rebut.”