El quarto dels trastos

Hi han colònies de polilles

als vestidets de la nena,

hi han restaurants de carcoma

per les bigues i entre els mobles,

i de tan en tan un raig de lluna,

es farta de dormir fora

i entra dins la buhardilla.

I el mocador blanc de seda

s'arrossega pel terra

s'espolsa les píndoles

i mocades del cos

ningú sona el seu plor

ningú moca els seus mocs

i el mocador es pregunta:

coneixeré l'amor?

que he passat per la vida

he passat per la història

sense pena ni glòria.

El silenci de l'espelma

follant-se l'espalmatòria

l'armari del dormitori

que algo en sap d'amor i d'odi

i de tan en tan una oreneta

entre per un forat del sostre

pon un ou al niu i vola...

vola...

una família d'orenetes

n’ha emigrat a la buhardilla.

Una palangana de llauna

està en un racó arraconada

ja cap cul no se li acosta

cap sobaco s'hi perfuma

cap peu cansat s’hi remulla

palangana estàs parada

És el progrés, serà el xampú

la mort del sabó en pastilla

sobre d'ella la desgràcia

cau en l'oblit dels que ara es renten

en dutxes brillants i blanques.

Hi ha una ràdio en blanc i negre

somiant ser tele en colors

també hi ha un quadre d'un bodegó

el temps li ha podrit les fruits

per cert, parlant de temps

hi ha un vell rellotge

sonarà la última hora,

serà tard o serà d'hora?

Sobre un bagul un retrato

color sípia d'un sargento

és l'avi de la família

soldat de cavalleria

morí sent heroi de guerra

però emmarcat dins aquest quadro

recluït a aquesta foto

aquí captiu a mi em fas pena

com t'ho has fet per caure tan baix

com a únic record un retrato

avi, tu també ets un trasto....

Hi ha una ardilla dissecada

crucificada a una branca

hi ha els crits d'una ratonera:

vull sang, vull destrossar rates

i de tant en tant un fil de vida,

la iaia de la família

puja a fer’ls-hi una visita,

obre una calaixera,

es posa un vestit de núvia

i balla...

vestida de núvia balla...

i una nina li té envídia.

Sento el lament del clarinet

mort el seu clarinetista

música d'aigua de pluja

baixant per la tuberia,

lacònica buhardilla

sí silenciosa la pols vola

mansament vestint els trastos

i de tant en tant se senten

com borden els amos

allà a baix tenen senyors,

els amos viuen a sota....

Tenen culpa algunes coses

de tenir els amos que tenen

tenen culpa algunes coses

de ser objectes de ser trastos

trastos...

els inquilinos del quarto dels trastos....