Fes-me una abraçada ben forta,
que em conforti a cada racò.
No diguis res que res no s'ho val
i a mi no m'importa.
Fes-me una abraçada, queda't a prop,
que entre nosaltres no hi quedi espai.
No vull res més, només el silenci
de la teva abraçada.
Ja vaig anar perdut, sense rumb,
ja em va vèncer el cansament.
I estant lluny
vaig estar tan a prop
de la teva abraçada.
Fes-me una abraçada que em desperti
que m'apreti, sense apretar,
que ja sóc a prop, obre els teus braços...
quan arribi.
És en aquesta abraçada on hi descanso,
és aquest espai que m'assossega.
I quan puguis fes-me una altra abraçada,
amb una no en tinc prou.
Ja vaig anar perdut, sense rumb,
ja em va vèncer el cansament.
I estant lluny
vaig estar tan a prop
de la teva abraçada.