Al carrer s’hi respira
la quietud de la nit.
Els desitjos nous
es confonen amb els antics.
Algú que se’n va, per no tornar
obre la porta a una nova estrella.
Algú que se’n va, per no tornar.
li diu: cuida-me-la.
De les places buides
ets el noi.
Promeses de llibres i lluna.
Cantaries poemes si et deixés sol?
En silenci, em deixes veure
desvestir-se la ciutat.
Barcelona sembla una altra,
si tu ets al meu costat.
Caminant entre places
i campanars antics,
queden ja pocs llums
encesos aquesta nit.
Algú que se’n va, però et deixarà
encara pell descoberta.
Algú que se’n va, però em deixarà
uns nous dits que se m’aprenen.
De les places buides
ets el noi.
Promeses de llibres i lluna.
Cantaries poemes si et deixés sol?
En silenci, em deixes veure
desvestir-se la ciutat.
Barcelona sembla una altra,
si tu ets al meu costat.
Tu ets el noi que vetlla pels somnis i
els secrets.
Me’ls descobreixes quan ningú no
ens veu.