Barcelona, març de 1938 [Spanish translation]

Agafats pel Passeig del Born

vam trobar la lluna descalça.

Resseguíem racons,

corrent sota els balcons,

perseguint els tramvies

del carrer d’Aragó.

Deixant passar l’estiu,

fent voleiar els vestits,

dels que l’àvia em cosia

per poder-los lluir.

Dibuixem sense rumb, perduts,

Rambla avall les nostres petjades;

que ens portaven al port,

tu em regalaves flors,

i les nits d’avui sento

encara la seva olor.

Fèiem volar coloms,

eren anys d’ il•lusions,

sense saber que el temps

se t’enduria al front.

Ni les bombes

ni les ombres

ens podran esborrar

els colors del teu somriure,

el petó a darrera fila,

els secrets dels teus ulls clars.

Ni els refugis

ni els exilis

no ens faran oblidar

quan sortíem del teatre,

quan ballàvem l’un amb l’altre

lentament a l’envelat.

I ara sola pel Passeig del Born

no sé on ets; no mor l’esperança.

I sé que en algun lloc

serem sempre tu i jo,

perquè res em pot prendre

l’alè dels teus records.

Perquè res em pot prendre

l’alè dels teus records.

Perquè res ens pot prendre

l’amor, les flors i el port.