Canção IX [Catalan translation]

"Es diu que hi havia a la Xina una dona

bellíssima que feia embogir d'amor tots

els homes. Però certa vegada caigué a les

pregoneses d'un llac i espantà els peixos."1

He meditat i patit

agermanada a aquest cos

i el seu acuàtic jaciment

tot pensant

que si a mi no em donaren

esplèndida bellesa

em donaren la gorja

resplendent: el mot d'or,

la cançó imantada

el suculent goig de cantar

enlluminada, ungida.

I t'espantes del meu cant.

Tot tenint-me a mi

preexistida i exacta

només tu, Dionís, rebutges

Ariana suspesa a les teves aigües.

1. texto no recitat a la cançó, però inclòs al text