El meu avi se'n va anar a Cuba
tot a bord del «Català»
el millor vaixell de guerra
de la flota d'ultramar!
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
n'eren nascuts, a Calella;
n'eren nascuts de Palafrugell.
Quan el «Català» sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat.
Mans a la guitarra
solien cantar:
Visca Catalunya!
Visca el «Català»!
Arribaren temps de guerres
d'avoleses i traïcions,
i a la mar de les Antilles
retronaren els canons...
I els mariners de Calella
(el meu avi enmig de tots)
vàren morir a coberta;
vàren morir al peu del canó.
Quan el «Català» sortia a la mar
cridava el meu avi:
- «Apa, nois, què és tard!»
Mes els valents d'abord
no vàren tornar:
tinguéren la culpa els americans!
Quan el «Català» sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat.
Mans a la guitarra
solien cantar:
Visca Catalunya!
Visca el «Català»!