Quan va arribar, em va ensenyar les seves mans buides,
buides com els meus dies,
tan lleugeres i banals.
Em va demanar que m'endugués la por,
li vaig dir un secret,
"No marxis mai més"
I va ballar,
va rodar pel terra mullat
en un petó fort,
com un vaixell contra el moll.
I una ala vola
a cada petó teu,
aquesta nit sóc
l'amo del cel
I no sé qui et va perdre.
Em va abraçar,
com s'abraça el temps,
tota la vida en un moment,
en gestos mai iguals.
I es va aturar,
va cantar contra el meu pit,
en un petó imperfecte,
robat al llindar de la porta.
I va marxar,
sense dir el seu nom,
es va endur el perfum
de tantes nits més.
I una ala vola
a cada petó teu,
aquesta nit sóc
l'amo del cel
I no sé qui et va perdre.
I una ala vola
a cada petó teu,
aquesta nit sóc
l'amo del cel
I no sé qui et va perdre,
i no sé qui et va perdre.