Va canviar molt el meu carrer
quan va arribar la tardor,
es va deixar de veure la lluna,
el trànsit es va aturar.
Moltes portes són tancades,
ja ningú entre per elles,
no hi ha roba estesa
ni hi ha clavells a les finestres.
No hi ha mariners a la cantonada,
al matí no hi ha mercat,
no he tornat a veure més la peixatera
festejant amb el soldat.
El flequer se'n va anar,
se'n va anar el professor,
pel carrer només hi passen
l'abat i el doctor.
L'home de l'orgue de maneta
mai més no hi ha passat,
el Tajo ja no el veig,
un gran edifici el va tapar.
El rellotge de l'estació
marca les hores amb retard,
i el nen de la baldufa
juga a la babalà.
La llibreria va tancar,
la tasca té un altre amo,
el meu carrer va canviar
quan va arribar la tardor.
Hi ha qui diu, "per sort",
està molt més tranquil,
no s'hi veu gairebé ningú
i no se sent quasi bé res.
Jo els vaig donant la raó,
que els faci bon profit
i només espero l'estiu
per posar el carrer a la meva manera.