Corb esquerp asssegut sobre el bordó
alerta en guarda entre geranis i transmissions
engrapat entre la llum i la lluna que consum
espia des del lucernari el quadre oblic de l’horari
corb golafre esversat a les camèlies
als perfums dels calaixos, al reflex dels espills
estreny en mig del bec la corneta que ella destaca
mentre Billie no s’atura de cantar “Man I love”
Giro sota la casa al veïnat
rondo els murs al costat de l’eixida
i no m’enciso de pujar-hi
no hi pujaré al capvespre i no m’importa
que hi ha rere la porta
com un corb entre noies de barri
que no tenen re a donar-te dins les venes
bellugues i volen fora
mentre arrosseguen els peus
et saluden i ho veus
que ja no n'hi haurà prou
corb esquerp engrapat sota el sostre
inflat, botifler a despit sobre el llit
llum de candela tremola al fons de la tarda
tremolen les ombres com una aranya que es fon
gralla sobre el soroll del seu gemec que mor
gralla ell que veu
a què cedeix quan creu
està explotant el carnaval als carrers
confeti i giràndoles saltant
i damunt de tanta gentada estels fugissers
giren les màsqueres i m’abracen d’amor
Lucífer no deixa de saltar
línies d’ombres i signes entre la roba blava
perduts dins els plecs de qui fora ja ha escapat
el corb no ho diu però ja sap que jo ho sé
com ella el veu quan cedeix, quan creu
Corb esquerp assegut sobre el bordó
cap ull no vegis, no tinguis cap por
una altra nit a bleir sobre el seu gemec que mor
però seré jo qui torni, ment encara per favor...