Una nit al canal de Lübeck
en una vella fàbrica
de pólvora
hi jauen sobre la pols desesmats
els vells pianoforts
des de la guerra abandonats,
gossos ja sense amo
tinguts ferms com a vells
majordoms,
dins aquelles caixes sordes polsegoses
hi jau el silenci
de milers de cançons
Però un vespre com en un encant
un vell Duysen digué al seu piano de costat
els peus cap altres peus
més a prop s'atansà
i a mitja veu dolçament xiuxiuejà
"Senyora Blundel
no estigui a pensar
allò que ha estat
no en tornarà
si ens han donats
tots als encants
ara a l’encant
cedeixi el seu cor..
si les clavilles estan triganeres
i aquells nocturns no sonen més
fregui les meves tecles
prengui les meves besades
i a l’encant
cedeixi el seu cor.."
Si els cordals s’hi han ralentit
i el temps no manté
més una nota ensems
oblidem-nos també nosaltres d’allò que ha estat
oblidem-nos d’un cop del passat.
que ens toqui mister Kaps una “berceusa”
amb el fort piano de roleus
del príncep Steinway
els anglesos amb baioneta!
que refili l’espineta!
la balalaika russa de l’hússar Petrov!
(instrumental)
si les clavilles estan triganeres
i aquells nocturns no sonen més
fregui les meves tecles
prengui les meves besades
que em fan somiar
Senyora Blundel
però que li sembla
allò que ha estat
no tornarà
si ens han donats
tots als encants
ara a l’encant
cedeixi el seu cor
ara a l’encant
cedeixi el seu cor.."
i a l’encant cedesc el meu cor.